diumenge, 11 d’octubre del 2015

Reflexions sobre l'escola (1)

En la nostra societat hi ha alguns àmbits sobre els que tothom es permet comentar, criticar i opinar. Un d'ells és la política -força normal si realment la democràcia funciona com a poder del poble-, l'altre és el futbol (no hi entraré) i un tercer és l'educació. Aquesta última entesa com l'ensenyament de coneixements a nivell institucional. Dit d'altra manera: l'escola.
Probablement perquè tothom hi ha passat i per tant en té una experiència a nivell d'alumne i en recorda quelcom, la gent es creu capacitada per aconsellar com s'hauria d'ensenyar a l'escola. En general, tothom es decanta per creure que el millor sistema és el que hom ha viscut. Són típiques les frases del tipus "els haurien de posar més deures" o "a la seva edat jo ja em sabia totes les taules de multiplicar de memòria" o encara "tant fer plastilina i no aprenen l'ortografia".  I com aquestes tantes d'altres que segur que haureu sentit o, fins i tot, formulat alguna vegada.
L'escola ja fa temps que ha -o hauria de- deixat de ser un lloc on els coneixements s'emboteixen al cap de l'alumne perquè després els vomiti en un examen. El mestre no és aquell que arriba i comença a dictar un text que els alumnes hauran d'aprendre de memòria. Però el mestre tampoc ha de ser aquell que ho deixa tot en mans de l'alumne que ja s'espavilarà sol a buscar la informació. El mestre és un instrument més per ajudar a l'alumne a trobar el coneixement: guiant-lo, mostrant-li el camí i ajudant-lo a comprovar per ell mateix com són les coses.
Ja fa un segle que gent com Dewey o Vygotskij van considerar que els centres d'ensenyament havien de preparar els nens a ser ciutadans i el més important: a entendre com s'aprèn el que s'aprèn. Pràctica i teòrica estrictament lligades. L'objectiu no és aprendre un coneixement sinó també aprendre com arribar fins a aquest coneixement.
Darrera un sistema pedagògic, en general homogeni a nivell d'ensenyament públic, hi ha molts estudis que justifiquen la seva aplicació. Els mètodes no es trien perquè sí; s'ha demostrat quins són els més eficients i quins no serveixen per res. Lamentablement sovint també hi ha condicionants polítics, ideològics i econòmics darrera certes decisions de com s'ha d'ensenyar i d'això en tenim tristes mostres ben recents (llei Wert i altres).
Un investigador americà (Hattie) s'ha dedicat a fer anàlisis de més de 900 meta-anàlisis sobre quins factors són els que més influeixen a l'hora d'aprendre. Entre ells en destaquen tres: bones relacions entre mestre i alumnes, les altes expectatives del mestre sobre els alumnes i el "feed-back" que reben els mestres sobre el seu mètode. Per contra, hi ha altres factors que afecten negativament l'aprenentatge: les llargues vacances d'estiu, les classes amb barreja d'edats o el quedar-se castigat més temps a l'escola. Òbviament això és una simplificació d'un estudi molt complexe, però és per donar-vos una idea del que pot influir o no a l'hora de transmetre coneixements.
El tema de les vacances estiuenques és, penso jo, un fet a tenir molt en compte. Ja hi ha països on s'han reduït i on les vacances escolars estan més repartides al llarg de l'any (Regne Unit, Suïssa, França, Alemanya). Penso que en la nova Catalunya aquest tema s'hauria de revisar si volem que les noves generacions pugin amb un alt grau de preparació. Gairebé tres mesos de pausa és una aberració que no ajuda a ningú: ni a alumnes, ni a pares, ni a mestres. Entre altres coses, també agreuja les diferències socials: nens de famílies amb recursos, cert nivell d'educació i inquietuds intel·lectuals seguiran aprenent durant l'estiu mentre que els que pertanyin a famílies amb menys recursos, menys educació, etc, no avançaran en coneixements. Com ja he dit alguna altra vegada, les vacances es van establir quan els nens havien d'ajudar al treball del camp. En la nostra societat no hi ha cap més justificació que la del descans (a qui tothom té dret) i si m'apureu, la calor. La calor és una bona excusa però s'acaba ràpid instal·lant aire condicionat, igual que als hospitals i les oficines de l'administració pública.
Ja us adverteixo que aquest tema continuarà en altres posts, tan bon punt tingui temps per dedicar-hi.


4 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, a casa estem palpant aquest tema cada dia. No té sentit d'haver de memoritzar segons quins continguts per a un examen si avui ho tenim a l'abast de la mà en el nostre smartphone. Han d'aprendre a pensar solucionar problemes sobre la marxa i no memoritzant normes i formules que tenim a un click.
Tampoc estic d'acord amb el fet de que no foten gairebé res a classe i després els carreguen de deures a casa. Els estem ensenyant que la jornada laboral és inacabable? Han d'anar a l'escola com a la feina i passades unes hores no cal portar el treball a casa, més lluny del de estudiar o llegir llibres. La feina a l'escola, que estic cansat de senti-los com el profe els posa una fitxa i s'esborra de la classe toquetejant el seu mòbil sota la taula, davant d'uns "nens" de 14 i 16 anys. Com han de tenir després autoritat?
Jo penso que cal reformar tot l'ensenyament, no podem ensenyar com fa 50 anys perquè tot ha canviat.
No continuo perquè m'escalfo......i seria més llarg el meu comentari que el teu apunt.

salvador ha dit...

Es interessant el que dius...però també hem de reconiexer que treballar la memoria ajuda, Per altre banda no trobo normal que un adolescent de 14 anys no sàpiga els rius o les ciutats més importants d'Europa i ja no diem quin riu passa per Saragossa. A mi aixó no se'm oblidarà mai i no renegó del meu sistema educatiu.

Anònim ha dit...

Si jo no tinc 3 mesos de vacances a l'estiu, els nanos tampoc! Que s'han cregut! No em poden fer enveja!

Teresa ha dit...

Jo estic per una escola on l'experiència es combini amb tècniques d'aprenentatge diverses. Entrenat la memòria és super important per aprendre segons quines coses: per exemple llengües, si no recordem les paraules no podrem ami parlar un idioma.
També sempre que podia feia dibuixos per a treballar el vocabulari i s'ha comprovat que és una tècnica molt efectiva, ja que no es busca la traducció sino el concepte.
Està clar que l'educació requereix una revisió continua dels mètodes i els sistemes. Què cal aprendre i com aprendre-ho. Ara per exemple amb el món dels video-jocs es veu que els nens agafen una traça molt valuosa a l'hora de fer anar robots per a la medecina, cosa qeu un metge tradicional tindria molt més complicat si no es que s'hagi especialitzat.
És un tema fascinant.
Qui treballa amb alumnes treballa amb els professionals del futur, cal doncs que siguin els millors! Tan qui hi treballa com els alumnes.
També estic totalment en contra dels deures a casa. Es absolutament inútil. Una carrega per a pares, nens i MESTRE!!