dissabte, 6 de setembre del 2008

escoles

Ara mateix hauria d'estar responent a les preguntes sobre "la Reconquista", la "America precolombina" i "Francisco Pizarro" pero passo. Dema sera un altre dia.
No em puc imaginar com s'ho fan els suecs que estan estudiant aquest curs, havent de redactar en castella temes de la historia d'Espanya que mai abans n'havien sentit a parlar.
Com que els llibres de text del curs encara no han arribat, tot i haver-los encarregat, divendres (el dia que no treballo a l'escola) vaig anar fins a la biblioteca de l'"Instituto Cervantes" d'Estocolm. Em vaig fer el carnet per 200 corones i valid per un any i vaig agafar prestats uns quants llibres que espero em treguin de l'"apuro".
Canviant de tema pero seguint amb l'educacio: no se si us he comentat mai que a l'escola on treballo, i de fet a totes les escoles publiques de Suecia, hi ha una partida important del pressupost dedicat al material sobre el qual decideix el professorat. M'explico: el meu equip, consistent en 6 mestres, decideix que comprara amb els diners destinats a material: quins llibres pels alumnes (a Suecia els llibres de text no els compren els pares sino l'escola i es guarden d'any en any), quines llibretes, quines plantes, quins quadres, etc. Cada any s'intenta comprar algunes cosetes de decoracio per fer l'ambient mes acollidor. Aquest any al meu equip es va decidir que els alumnes hi dirien la seva: van fer una llista amb les coses que els agradaria tenir (tenien un pressupost de 1000 corones per classe) i 4 alumnes escollits a sorts ens van acompanyar a IKEA una tarda per triar i comprar el que s'havia acordat.
Va ser molt maco veure els alumnes involucrar-se d'aquesta manera. De moment s'esta respectant bastant. Excepte els coixins que van voler comprar per posar sobre algunes cadires i que estava cantat que acabarien sent armes de batalla als passadissos.
I encara un altre apunt sobre el tema educatiu: dimecres passat va desapareixer al nord de Suecia (Jokkmokk) un nen de 10 anys quan estava d'excursio amb la classe. Es va posar en funcionament tota la logistica disponible per localitzar-lo pero fins l'endema al mati no el van trobar sa i estalvi. La nit havia estat molt freda, rondant els 0 graus i amb pluja pero el nen se'n va sortir molt be, gracies a l'educacio rebuda per part del seu avi que li havia ensenyat coses com: buscar aixopluc en alguna cova o similar, menjar nabius que son molt nutritius, racionar el menjar que portava a la motxilla, mantenir la calma... Impressionant, oi?

3 comentaris:

Finestreta ha dit...

Ostres quin nen! Jo no me n'hauria sortit pas millor... I quantes coses importants ens ensenyen els avis quan som petits oi? Són les eprsones més sàbies del món...

Anònim ha dit...

Osti, tela no? Quina por! Jo no sé si ho hauria aguantat! En quant a lo de Ikea... Quina passada! Aquí ho veig una cosa IMPENSABLE, tot i que a l'escola pública de Moià laqüestió dels llibres de text està canviant i és l'AMPA qui els compra i van passant de classe en classe, cosa que fa que els nens també s'hagin de responsabilitzar molt més dels seus llibres perquè saben que l'any següent els haurà de fer servir un altre nen. I així s'estalvien moooolts diners!
Petonets

Anònim ha dit...

M'encanta el teu blog perquè sempre dius coses interessants i sencilles d'entendre